El estudio arqueológico de los espacios de represión y los escenarios militares vinculados con la Guerra Civil y la primera posguerra está ofreciendo en los últimos años un abundante caudal de conocimiento histórico que ayuda a completar las numerosas lagunas documentales existentes acerca de estos lugares. De este modo, los proyectos arqueológicos desarrollados en campos de concentración, destacamentos penales y campamentos militares permiten interpretar y comparar desde su materialidad las condiciones de vida de los soldados en el frente o la retaguardia, así como la naturaleza de las dinámicas represivas empleadas por la dictadura franquista en estos centros de detención, virtualmente desaparecidos en la actualidad.

A partir de 2020 nuestro equipo ha puesto en marcha varios de estos proyectos. El de más largo recorrido es, por el momento, el que nos ocupa en el campo de concentración de Albatera, donde después de seis campañas se está consiguiendo poner en pie un relato histórico que explica de manera científica su funcionamiento, a la vez que se recupera la memoria de los miles de prisioneros que pasaron por allí. Los trabajos abarcan disciplinas y metodologías como la historia oral, la fotointerpretación, sondeos y excavaciones, prospecciones geofísicas y también intensivas de cobertura total incluyendo detección metálica, así como la reconstrucción virtual de los espacios estudiados o la generación a través de fotogrametría de modelos 3D de los objetos más significativos. Y todo ello con un doble objetivo. Por un lado, estamos avanzando en el conocimiento de la configuración física del campo, la distribución de sus estructuras y espacios, para contextualizar a partir de aquí los miles de artefactos que estamos descubriendo e interpretar de este modo las diferentes estrategias de violencia, supervivencia y resistencia que se desarrollaron en el recinto y su entorno. El segundo objetivo es la localización de las fosas comunes de los republicanos que murieron de hambre, sed y enfermedad, o directamente asesinados en los fusilamientos llevados a cabo por la guarnición militar franquista o las sacas que los paramilitares falangistas realizaban prácticamente a diario. La recuperación de municiones, pertrechos militares e insignias, joyas y adornos, medicamentos, materiales vinculados con la alimentación, la higiene personal y la vestimenta, o el material constructivo, entre otros, facilitan enormemente la reconstrucción de la historia de este lugar.

En esta línea de trabajo se enmarcan los proyectos recientemente iniciados en dos espacios penitenciarios de posguerra, la colonia penitenciaria de La Savina, en la isla de Formentera, y el destacamento penal del embalse del Cenajo, en la provincia de Albacete. En el primero de ellos, un penal activo entre 1940 y 1943 en el que se recluyó a cerca de 1500 presos en condiciones infrahumanas, hemos llevado a cabo una primera campaña de reconocimiento exhaustivo de estructuras y levantamiento topográfico que ha culminado con la redacción de un plan de actuación arqueológica integral; por lo que respecta al proyecto del Cenajo, con el trabajo de campo a punto de comenzar, las expectativas son muy altas por cuanto se trata de un yacimiento que ofrece una doble e interesantísima perspectiva investigadora que nos va a permitir comparar la materialidad generada por quienes construyeron el embalse entre 1947 y 1963 (muchos de ellos presos políticos) con la que dejaron las mujeres que habitaron un barrio de chabolas construido junto a las instalaciones del destacamento.

En paralelo a estos trabajos estamos abordando desde 2024 el estudio arqueológico del cuartel republicano de artillería de costa y antiaérea construido entre 1937 y 1938 en el cabo de Santa Pola, una extensa instalación militar construida para defender el flanco sur de la bahía de Alicante de los bombardeos de la aviación y la Armada del bando sublevado. Con una tercera campaña en ciernes, los resultados obtenidos hasta el momento nos están permitiendo comprender cómo pudo ser la vida cotidiana de esta guarnición de setenta soldados durante sus dos años de funcionamiento, a la vez que se avanza en la recuperación patrimonial del conjunto mediante la rehabilitación y musealización de los pabellones de tropa y la futura excavación del polvorín, los vertederos, o una de las baterías antiaéreas.

El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica pretén contribuir a la recuperació de la memòria històrica i a la cultura de la pau mitjançant el Pla de Fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. El Pla de Fosses de la Generalitat de Catalunya ha permès excavar, des de 2017, diferents localitzacions relacionades amb la batalla de l’Ebre.

Entre el febrer i l’agost de 2023 es va realitzar una intervenció arqueològica en una d’aquestes localitzacions, les fosses del cementiri de Masdenverge (Masdenverge, Montsià). Fou utilitzat per inhumar els soldats rebels morts durant els primers dies de campanya de la batalla de l’Ebre.

En aquesta comunicació presentarem els resultats de l’excavació arqueològica realitzada i de l’estudi antropològic dels individus exhumats. Detallarem el tipus de tractament funerari de les víctimes del bàndol nacional. Mostrarem el resultats de l’estudi de la cultura material. Presentarem l’estudi antropològic, que ens oferirà una visió sobre el tipus de ferides de guerra, possibles causes de mort, patologies o malalties dels individus. Donada l’escassetat de fosses del bàndol nacional intervingudes arreu de la geografia catalana, el Cementiri de Masdenverge esdevé un emplaçament interessant per a l’estudi de les fosses de soldats franquistes a Catalunya.

La comunicació analitza les profundes afectacions que la Guerra Civil (1936-1939) va causar sobre el patrimoni cultural de la Terra Alta, tant arran dels fets revolucionaris de 1936 com dels efectes devastadors de la batalla de l’Ebre. A través de fotografies històriques, documents d’arxiu i testimonis de l’època, s’examina la destrucció d’esglésies, ermites, arxius, monuments, edificis històrics i béns mobles de municipis com Gandesa, Corbera d’Ebre, el Pinell de Brai, la Fatarella i el despoblat de les Camposines. La xerrada ofereix una aproximació rigorosa i divulgativa a la magnitud de les pèrdues patrimonials, les causes i les conseqüències que encara avui tenen sobre la memòria col·lectiva del territori, i com contribueixen a comprendre un dels episodis més tràgics i transformadors de la història de les Terres de l’Ebre.

El Pla de Fosses de la Generalitat de Catalunya ha permès excavar, des de 2017, diverseslocalitzacions relacionades amb la batalla de l’Ebre. Aquestes són molt nombroses degut a l’abast territorial, el període de duració i la magnitud de tropes que va comportar l’operació militar.

Entre el setembre de 2023 i gener de 2024 es va realitzar una intervenció arqueològica en una d’aquestes localitzacions, les fosses de l’ermita del Remei (Flix, Ribera d’Ebre), espai que fou utilitzat com a hospital de campanya per les brigades del XV Cos d’Exèrcit republicà.

La comunicació mostrarà els resultats de l’excavació arqueològica i de l’estudi antropològic realitzat. Integrarem l’hospital de l’ermita del Remei dins el context de la batalla de l’Ebre i de l’organització de la xarxa sanitària republicana. Presentarem, en l’àmbit antropològic, l’impacte de la guerra en els cossos dels soldats. Exposarem el procediment d’inhumació utilitzat per la sanitat republicana en aquests tipus de centres. Descriurem els diferents elements de cultura material localitzada durant la intervenció, tant l’associada als soldats com a l’hospital. La intervenció del Pla de Fosses de l’Ermita del Remei de Flix complementa la recerca del mas de Santa Magdalena, així com la recerca històrica i arqueològica de les fosses de la Guerra Civil a Catalunya.

Les Illes Balears van sumar-se al procés d'exhumació de fosses durant la segona dècada del segle XXI, tot generant un model de gestió eficaç i singular. A continuació, s'enumeren alguns dels elements més destacats:

La lluita de les famílies a l'àmbit judicial perquè s'investiguessin les fosses va ser fonamental per a evidenciar la causa dels desapareguts del franquisme. Les seves iniciatives, àmpliament seguides pels mitjans de comunicació, van servir per crear consciència en l'opinió pública i mobilitzar la classe política, fet que va ser la base dels següents avanços.

La feina de les associacions memorialistes, principalment Memòria de Mallorca i el Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera, representants dels drets de les famílies de les víctimes, de recopilar la informació sobre les fosses, i de materialitzar-la en els Mapa de Fosses, base dels projectes de recerca.

El projecte Totes les Causes, de Memòria de Mallorca, que l'any 2010 va fotografiar, digitalitzar i catalogar les 2.761 causes judicials franquistes de l'Arxiu del Jutjat Togat Militar Territorial núm. 33 de les Balears. El projecte va ser clau en la recerca de les fosses de Mallorca i en la identificació de les víctimes exhumades.

La tasca d’investigació realitzada per experts que, a través del conveni del Mapa de Fosses signat l’any 2010 entre el Govern balear, Memòria de Mallorca i el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, ha permès la contextualització històrica de les fosses i conèixer l'abast i naturalesa de la repressió a les illes.

L'exhumació feta a Sant Joan de Mallorca el 2014, impulsada i coordinada per Memòria de Mallorca i duta a terme de manera voluntària per professionals d'arqueologia i antropologia independents i vinculats a la Universitat Autònoma de Barcelona, que va funcionar com una “prova pilot” i va culminar amb l'exhumació i la identificació de les víctimes buscades.

L'aprovació pel Parlament balear de la Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, complementada dos anys després amb la Llei 2/2018, de 13 d'abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears.

Els darrers treballs arqueològics realitzats al terme municipal de Baix Pallars han permès documentar les evidències materials conservades dels enfrontaments bèl·lics que tingueren lloc en aquesta regió durant la Guerra Civil espanyola. Amb l’establiment del front del Segre, la primavera de 1938, la línia de combat entre les forces republicanes i el bàndol sollevat s’estengué fins a l’Alt Pirineu, resseguint el curs del riu Noguera Pallaresa. Com a conseqüència d’aquesta ofensiva, al llarg d’aquest front es fortificaren diversos enclavaments estratègics situats en punts elevats, destinats al control dels passos de muntanya i a la defensa de les posicions ocupades.

La intervenció s’ha desenvolupat als jaciments de l’entorn de l’ermita d’Esplà i de les obagues d’Enseu, dos enclavaments del Front del Pallars bastits pel bàndol nacional, on s’han documentat diferents estructures defensives, així com espais corresponents al descans i allotjament de la soldada. També s’hi ha documentat una notable presència de materials associats al conflicte, especialment a Esplà, escenari de la batalla del 31 de juliol de 1938. Aquest enfrontament, desenvolupat al llarg d’una sola jornada en el marc d’una operació de fixació de les forces franquistes al Pallars, es va saldar amb un nombre molt important de baixes, principalment entre les forces republicanes.

Els treballs desenvolupats han inclòs prospeccions a tots dos enclavaments, l’aixecament topogràfic dels respectius entorns, la georeferenciació de totes les estructures localitzades, el desbrossament de diferents àrees d’interès i la realització de sondejos arqueològics; sempre amb la perspectiva de documentar, preservar i posar en valor la memòria dels fets ocorreguts al Pallars durant el conflicte de la Guerra Civil espanyola.