Cada nova intervenció arqueològica en els escenaris de la Guerra Civil amplia el nostre coneixement del conflicte i, alhora, planteja nous reptes per identificar, documentar i protegir les seves traces materials. Amb aquesta voluntat, el 7 de novembre de 2026 celebrem la VII Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al Front de l’Ebre, una iniciativa organitzada conjuntament pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre. Després de tretze anys de col·laboració, la Jornada s’ha consolidat com un punt de trobada per compartir resultats, contrastar metodologies i acostar a la societat un patrimoni encara molt present en el paisatge i en la memòria col·lectiva.

En aquesta edició també es presentaran treballs de més enllà del nostre territori i de fora de Catalunya, tant vinculats a l’àmbit de la recerca com al de les intervencions preventives.

La ponència marc abordarà l’arqueologia de la Guerra Civil i de la repressió franquista a partir dels resultats de  les recerques al camp de concentració d’Albatera i dels nous projectes al penal de Formentera, l’embassament del Cenajo i la caserna republicana de Santa Pola. Les comunicacions presentaran els resultats de les intervencions del Pla de fosses de la Generalitat de Catalunya al cementiri de Masdenverge i a l’hospital militar republicà de l’Ermita del Remei de Flix; l’estudi del patrimoni cultural de la Terra Alta davant la violència i la guerra; els resultats d’una dècada de treballs de recuperació de la memòria i d’exhumació de fosses a les Illes Balears; i els testimonis materials del Front del Pallars documentats a Esplà i Enseu. La jornada també tractarà l’impacte dels nous projectes d’energies renovables sobre el patrimoni arqueològic del territori ebrenc.

El programa d’enguany ofereix una mirada àmplia, que va dels espais de combat i les arquitectures militars als centres de reclusió, els hospitals de guerra i les fosses. Aquesta diversitat permet reflexionar sobre una qüestió compartida: com estudiar i preservar les evidències materials de la guerra i la repressió per integrar-les en el relat històric i la memòria col·lectiva.

L’arqueologia contemporània aporta dades que sovint no apareixen en la documentació escrita ni en els testimonis orals. L’excavació, la prospecció i l’estudi del territori permeten reconstruir episodis concrets, reconèixer les experiències dels qui els van viure i valorar uns vestigis especialment vulnerables. La Jornada vol afavorir aquest diàleg entre recerca, gestió patrimonial i transmissió social, imprescindible perquè el coneixement generat reverteixi en una conservació més responsable del patrimoni i contribueixi al desenvolupament d’una societat conscienciada amb la Memòria Democràtica.

Per acabar, us fem saber també que en aquesta edició tindrem l’oportunitat de presentar la publicació de les Actes de les VI Jornades d’Arqueologia celebrades al novembre de 2024.