LA ARQUEOLOGÍA, FUENTE IMPRESCINDIBLE PARA EL CONOCIMIENTO DE LA FORTIFICACIÓN DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA

Pablo Schnell Quiertant

Licenciado en Prehistoria y Arqueología (U.A.M.) Gerente de la Asociación Española de Amigos de los Castillos (AEAC), en la que entre otras labores, mantiene el Inventario de Arquitectura Defensiva Española, disponible en línea.

En esta exposición veremos la utilidad del análisis arqueológico por medio de ejemplos de prospección de fortificaciones de la GCE realizados en la zona central del país y las muchas posibilidades que ofrecen los datos obtenidos en ellas. Trataremos la documentación de las fortificaciones para evitar la pérdida de información derivada de su deterioro. Veremos ejemplos de excavaciones arqueológicas selectivas realizadas en lugares identificados por la prospección, restauración de algunos elementos excepcionales y finalmente la difusión (rutas, publicaciones, exposiciones…).

La Guerra Civil Española (GCE) ha dejado un importante legado de restos materiales que constituyen una fuente directa para el estudio de ese periodo. Si esto es así en general, en el campo concreto de la fortificación, el análisis de sus vestigios proporciona una información tan importante como la obtenida por medio de las fuentes documentales. En el ámbito de la conservación y difusión de los bienes materiales, es aún más importante.

Porque la arqueología no es únicamente la excavación. Esta es sólo una de sus múltiples disciplinas, que junto con otras, como la prospección o la arqueología espacial, resultan fundamentales para el conocimiento del conjunto de bienes conservado. De ahí viene la importancia de realizar los estudios correctamente, ya que la fascinación que producen los temas relacionados con la GCE puede llevarnos a prácticas que no son las más adecuadas para el conocimiento del patrimonio y su difusión y puesta a disposición de la ciudadanía.

Una prospección completa de la zona, realizada por personal competente, permite conocer el conjunto de obras que se mantienen, su estado de conservación, identificar sus riesgos y amenazas, su potencial divulgativo y turístico, las obras más singulares, etc. Además de su utilidad para la protección y gestión, la identificación del conjunto por medio de la prospección constituye una investigación en sí misma, que amplía el conocimiento de la fortificación como parte del patrimonio cultural. La comparación con los datos obtenidos por medio del estudio de las fuentes documentales ofrece mucha información y permite reconstruir los diferentes paisajes culturales que se han desarrollado desde el momento de la construcción y uso de las obras hasta el presente, identificando las distintas actividades realizadas o relacionadas con ellas.

Todo ello para conocer lo mejor posible estos bienes culturales y ponerlos a disposición de la ciudadanía, para que pueda comprenderlos y disfrutarlos, legándolos a las generaciones futuras.

La exposición, más allá de la teoría, será una sucesión de ejemplos que demostrarán la importancia de la arqueología para el conocimiento de la materialidad de la GCE. Y como paso previo a cualquier intervención, la necesidad de realizar prospecciones detalladas.

LA FOSSA DEL MAS DE SANTA MAGDALENA: RESULTATS DE LA RECERCA ARQUEOLÒGICA (MÓRA D’EBRE, RIBERA D’EBRE).
ILTIRTA Arqueologia SL

El Pla de fosses de la Generalitat de Catalunya ha permès excavar, des de 2017, una quinzena de localitzacions relacionades amb la batalla de l’Ebre.

Entre el desembre de 2020 i juny de 2021 es va realitzar una intervenció arqueològica en una d’aquestes localitzacions, la fossa del Mas de Santa Magdalena (Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre). Durant la batalla de l’Ebre aquest mas fou utilitzat com a hospital de campanya del XV Cos de l’Exèrcit Republicà.

En aquesta comunicació es pretén presentar els resultats de l’excavació arqueològica realitzada. Posarem en evidència com el Mas de Santa Magdalena ha esdevingut un referent en la recerca històrica i arqueològica de les fosses de la Guerra Civil a Catalunya, així com de l’organització de la xarxa sanitària republicana.

DOCUMENTANT LA BATALLA DE L’EBRE AL PARATGE DE VILAVERD (CORBERA D’EBRE, LATERRA ALTA)

Jaume Díaz, Jordi Ramos i Francesc Florensa, ATICS SL

El greu incendi produït a Corbera d’Ebre el juny de 2022 va afectar severament els boscos i estructures de l’entorn. Durant el mes de febrer de 2023 la Secció de Boscos del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural informa el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura que diferents pagesos, conjuntament amb l’empresa Gil Forestal SL, tramiten per la via d’urgència el treballs de silvicultura sobre fusta cremada per a l’aprofitament de biomassa en diverses parcel·les en el municipi de Corbera, concretament al paratge de Vilaverd.

El Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura, mitjançant el contracte de les urgències va fer, durant els mesos d’abril i maig de 2023, una campanya de prospecció, documentació i control arqueològic sobre les parcel·les cremades, atès que la tala i recollida de la fusta pot provocar greus danys sobre aquest notable patrimoni de la Guerra Civil, que encara es conserva en aquest indret.

A la zona de la vall de Corbera i les seves immediacions es van realitzar diversos treballs arqueològics de prospecció des de l’any 2004, vinculats principalment als estudis previs realitzats amb motiu del desenvolupament dels projectes constructius de diversos parcs eòlics. Presentem ara un estat de la qüestió sobre les restes documentades i localitzades des de 2004 a 2023 al paratge de Vilaverd.

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA A L'EMPLAÇAMENT ANTIAERI REPUBLICÀ DE LA DEVESA (FLIX, RIBERA D'EBRE).
Josep Maria Pérez Suñé i Pere Rams Folch, arqueòlegs de Rams Domènech SL

La nit del 23 al 24 de febrer de 1937, Flix va partir el primer bombardeig aeri de Catalunya amb víctimes mortals pel fet de tenir en el seu municipi una indústria de guerra amb capacitat per produir explosius i gasos tòxics. L’endemà mateix, les autoritats locals i els sindicats començaren a treballar per disposar d’una defensa antiaèria activa de proximitat i el 6 d’abril de 1937 es va finalitzar l’obra d’un emplaçament antiaeri permanent per a una metralladora a la partida de la Devesa, el qual ha estat objecte d’una intervenció arqueològica per documentar-lo.

INTERVENCIÓN ARQUEOLÓGICA DE URGENCIA EN LA INFRAESTRUCTURA: PARQUE EÓLICO SIERRA DE ORICHE (TTMM DE ALLUEVA, ANADON Y FONFRÍA PROVINCIA DE TERUEL).

Empresa Atenea Arqueología y Patrimonio Cultural SLU

Intervienen: María Pilar Blecua Roca, Sergio Mainar Galindo y Stella Fernández Lasheras (arqueólogos de Atenea)

Atenea está dedicada a la gestión del Patrimonio Cultural. Concretamente, en los últimos años, hemos puesto el foco en la Arqueología y Paleontología preventiva dentro del sector de las energías renovables (parques eólicos, plantas fotovoltaicas, líneas eléctricas, etc.).

Con motivo de la implantación de un parque eólico en la Sierra de Oriche, situada dentro de los TT.MM. de Allueva, Anadón y Fonfría, correspondiente a la Comarca del Jiloca (Provincia de Teruel), se nos encomendó a Atenea Arqueología y Patrimonio Cultural SLU en el año 2019 la actuación preventiva de prospección, seguimiento y excavación en la zona de implantación. Las características del territorio en el que se ubica el proyecto -altas cotas, escasa presencia de vegetación y formaciones geológicas que fomentan la proliferación de refugios naturales-, convirtió este paraje en una posición estratégica, favoreciendo la instalación de varios enclaves defensivos durante la Guerra Civil, puesto que existían buenas vistas sobre extensas áreas de dominio enemigo y sobre las principales vías de comunicación.

Todo el trabajo realizado se expondrá desde la perspectiva de arqueología de gestión, iniciando en la documentación previa a los trabajos de prospección visual en campo hasta las labores de gabinete en las que se analizaron los resultados obtenidos durante las excavaciones realizadas en las estructuras defensivas afectadas por dicho parque eólico, correspondientes a una serie de tramos correspondientes a una fortificación denominada como Trinchera Cruz Santa I-II-III contextualizadas en el conflicto armado.

El estudio de los resultados obtenidos durante estas actuaciones de urgencia en la Sierra de Oriche nos permitió acercarnos más a este periodo, no solo en la articulación de sus estructuras defensivas si no en el aspecto más personal de la vida cotidiana en los habitantes de estas trincheras.

Por último, abordaremos las propuestas elaboradas de puesta en valor del conjunto patrimonial, establecidas en la resolución emitida tras los resultados de nuestra actuación por el Gobierno de Aragón, para fomentar su potencial cultural, divulgativo y turístico en esta zona rural de Teruel. 

Un dels fenòmens poc coneguts de la Guerra Civil és la fortificació de tot el litoral català. La necessitat d’aquesta fortificació té el seu origen en el desembarcament que van realitzar a l’agost de 1936 tant a Eivissa com a Mallorca les tropes republicanes, però especialment l’atac del creuer Canarias a Roses el 30 d’octubre de 1936. Aquest atac va provocar un pànic generalitzat a tota la costa catalana que es va traduir en la fortificació del litoral, amb l’objectiu de defensar qualsevol punt de la costa davant d’un hipotètic desembarcament de tropes franquistes. D’entre les obres de fortificació que es van realitzar van destacar especialment la construcció de nius de metralladores, en un total de 701 repartits al llarg de tot el litoral català. D’aquesta manera es va crear un autèntic mur defensiu, esdevenint el litoral el que s’anomenat com el front marítim. La costa de la província de Tarragona es va fortificar amb més d’un centenar de nius de metralladores, que amb diverses tipologies, havien de defensar davant d’un hipotètic desembarcament. Aquests nius anaven des de construccions més simples, com eren nius per una metralladora, fins a nius dobles més grans amb l’objectiu de poder cobrir més espai a defensar i amb un ampli sector de tir. 

D’aquesta manera, entre el gener i maig de 1937 es van portar a terme la construcció d’aquests nius de metralladores com a primer esglaó de defensa. Posteriorment, amb l’establiment del front a l’Ebre a partir de mitjans d’abril de 1938, es va construir una altra línia de defensa a base de quasi una cinquantena de nius de metralladores. Aquesta línia defensiva es trobava una mica més endarrerida del litoral, situada entre Camarles i l’Aldea, tenint les seves fortificacions unes altres tipologies, però amb l’objectiu d’evitar l’avançament de l’enemic per la part nord de la desembocadura del riu Ebre. 

Encara que han passat molts anys i ha hagut una gran transformació al litoral, amb la construcció de passeigs marítim i ports, encara es poden observar alguns d’aquests nius de metralladores, testimonis d’un passat recent. 

ARQUEOLOGIA A UNA ANTIGA FÀBRICA D’EXPLOSIUS: LA CLORATITA DE FLIX (FLIX, RIBERA D’EBRE).
Jordi Ramos Ruiz, Laia Gallego-Vila, Queralt Solé i Barjau i Eulàlia Díaz i Ramoneda

L’any 1923, tot coincidint amb el cop d’estat militar del general Primo de Rivera, s’instal·là la filial de l’Electroquímica de Flix, anomenada "Cloratita", a la Partida de Sebes, actual Reserva Natural de Fauna Salvatge. El complex fabril s’encarregava de l’elaboració d’explosius clorats tipus Miedziankit (barreja de clorat de potassa, clorur amònic i nitrat potàssic).

Es tracta d’una antiga fàbrica d’explosius que es va mantenir activa fins al 1938, quan s'atura la producció per la manca de matèria primera. La fàbrica no va patir grans desperfectes durant la Guerra Civil i tot indica que en acabar la guerra no es va reprendre l’activitat.

L’àrea industrial conservada va ser intervinguda arqueològicament els anys 2019, 2022, 2023 i 2024 dins de les pràctiques del Graduat d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Aquestes tasques van ser supervisades pel Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El projecte va servir per formar l’alumnat en arqueologia contemporània dins de l’interès social creixent pel coneixement del passat recent i de la Guerra Civil en particular; formació acadèmica que volia treballar i donar a conèixer els espais industrials que van estar relacionats amb la vida quotidiana dels treballadors de la fàbrica, així com el mecanisme de fabricació per elaborar explosius en aquest indret.

LES NOVES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES ALS ESPAIS DE LA GUERRA CIVIL A LES TERRES DE L’EBRE PER PART DEL COMEBE: ELS CAMPS DE TREBALL PER A JOVES.
Pere Rams Folch i Josep Maria Pérez Suñé, arqueòlegs de Rams Domenech SL

Des de l’any 2017, el COMEBE ha començat a desenvolupar una nova manera de recuperar espais de la Guerra Civil a les Terres de l’Ebre: la participació de molts joves de Catalunya durant el període de vacances en les activitats de fundacions d’escoltes com la Josep Carulla o la Josep Carol, sota la coordinació i direcció tècnica d’arqueòlegs professionals. Durant l’estiu s’han anat realitzat diferents camps de treball a poblacions com Ascó, Amposta, el Pinell de Brai, la Fatarella i Caseres, que han permès recuperar trinxeres, nius de metralladores i altres elements d’espais històrics d’aquesta zona.