Programa i comunicacions

01. Primeres datacions indirectes de pintures rupestres de Catalunya: els abrics I i V del conjunt rupestre d’Ermites (Ulldecona, Montsià)

Ramon Viñas, Albert Rubio, Juan F. Ruiz, M. Vaquero, Josep Vallverdú (IPHES-URV-SERP-UB-UCLM)

Es presenta un resum dels resultats dels projectes d’investigació desenvolupats en el conjunt rupestre de la Serra de la Pietat a Ulldecona (Montsià, Tarragona); en particular els que fa referència a les primeres datacions de l’art rupestre a Catalunya, obtinguts en els abrics I i IV d’Ermites. L’estudi de l’oxalat càlcic contingut en els suports i recobriment de les pintures ha permès obtenir dades cronomètriques prèvies o sincròniques i posteriors a la execució de les pintures rupestres (estils Llevantí i Esquemàtic respectivament).

02. Actuacions del programa “Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” a les Terres de l’Ebre

Josep Castell Camp (Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)

L’any 1985 el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya inicià el Projecte Corpus de Pintures Rupestres (CPRC), una línia de treball que comporta el tractament integral dels jaciments amb pintures: la documentació exhaustiva dels conjunts, la seva protecció legal i física amb la millora de tancaments antics, la realització de nous tancaments o l’execució d’actuacions contra incendis, la formulació de projectes de recerca sobre l’estabilitat dels abrics i de les pintures, i la difusió mitjançant la creació de centres d’Interpretació i rutes, l’adequació de jaciments per a la visita i la recuperació de la lectura dels panells pintats. Aquesta manera de treballar feu possible que l’any 1998 tots els conjunts coneguts i documentats aleshores a Catalunya fossin inclosos a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Aquest article fa una aproximació a les darreres actuacions dutes a terme als jaciments de les comarques de les Terres de l’Ebre en el marc del citat programa.

03. El proyecto de investigación 4D VULL en Ulldecona. Resultados de la campaña 2015 (Ulldecona, Montsià)

Juan F. Ruiz López, Elia Quesada Martínez, José M. Pereira Uzal,  Rubén Pérez Bellido, Ramiro Alloza (UCLM-UCO)

Durante el año 2015 se ha llevado a cabo la primera campaña del proyecto 4D VULL en el Abric I y Abric V d’Ermites (Ulldecona). Este proyecto se desarrolla simultáneamente en diversos enclaves con arte levantino de Castellón. Sus objetivos son diagnosticar el estado de conservación e iniciar un proceso de monitorización de las alteraciones detectadas, de modo que se puedan articular políticas de conservación preventiva del arte rupestre en funciones de las afecciones y su cinética asociada.

04. El jaciment de superfície del Barranc de Santa Eulàlia (El Perelló, Baix Ebre): un nou conjunt del Paleolític superior al sud de Catalunya

Manuel Vaquero, Ramon Viñas,  Katjia Bader, Manfred Bader (IPHES-URV-CEC)

L’objectiu d’aquest article és donar a conèixer una nova localització arqueològica a l’aire lliure situada a les Terres de l’Ebre, el Barranc de Santa Eulàlia (El Perelló, Baix Ebre). Les dades que presentem corresponen a l’estudi d’un conjunt de restes lítiques recollides en superfície. Les seves característiques tecnològiques i tipològiques suggereixen que es tracta d’un conjunt atribuïble al Paleolític superior final, destacant les seves similituds amb el proper jaciment de la Cova de la Mallada. Tot i les dificultats interpretatives que es deriven del caràcter superficial del conjunt, el jaciment del Barranc de Santa Eulàlia té l’interès d’aportar noves dades sobre un període, el final del Paleolític superior, poc conegut a les Terres de l’Ebre.

05. Epipaleolític i neolític antic a la serra del Caro: les coves de l’Hospital i del Vidre (Roquetes, Baix Ebre)

Josep Bosch (Museu de Gavà)

En aquest treball estudiem el poblament a la serra del Caro durant l’epipaleolític i el neolític antic (12.000 – 5000 cal. A.C.). Ens basem en els resultats d’excavacions antigues i modernes a les coves de l’Hospital i del Vidre, en les datacions radiocarbòniques obtingudes i en els diferents estudis interdisciplinars que han estat efectuats. Aquest poblament, que es defineix com d’oscil•lant, es relaciona amb canvis mediambientals i amb la difusió dels primers agricultors i ramaders a l’occident mediterrani i, més concretament, a la Catalunya meridional.

06. Les ocupacions prehistòriques a les Coves de l’Aumediella (Benifallet, Baix Ebre): Una visió sintètica

M. Molist, A. Gómez, R. Alcantara, R. Arnaiz, M. Bofill, A. Reverté (SAPPO-GRAMPO-UAB)

Les coves de l’Aumediella, situades en un dels meandres del riu Ebre a l’alçada de Benifallet (Baix Ebre), han estat fruit de diverses troballes d’interès arqueològic, ben documentades des d’inicis del segle XX. El treballs centrats en el reestudi dels materials arqueològics recuperats, principalment ceràmica, lític i macrolític, ha aportat noves dades relacionades amb les activitats de freqüentació i ús d’aquest conjunt de 6 cavitats.  En aquest sentit, el present article es centra en sintetitzar i contextualitzar les principals aportacions dels materials arqueològics recuperats amb l’objectiu contribuir al coneixement de les comunitats del VI-II mil·lenni al tram baix del riu Ebre.

07. El tram baix de l’Ebre a les èpoques del Neolític i Bronze inicial: Aportacions al seu coneixement a partir de l’assentament del Molló (Móra la Nova, Ribera d’Ebre)

M. Piera, A. Gómez, M. Molist, P. Ríos, R. Alcàntara (UAB-UAM)

Les diverses actuacions arqueològiques al jaciment del Molló, situat a Móra la Nova (Ribera d’Ebre) han permès recopilar noves dades per al coneixement de les primeres ocupacions humanes assentades a la vall de l’Ebre. A través del seu estudi integral, en el marc d’un projecte de recerca endegat per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha pogut treballar de forma extensiva amb les dades resultants. Els treballs preliminars posen de manifest la intensa activitat agrícola i subsistencial de les primeres comunitats prehistòriques del IV al III mil·lenni cal. BC en una de les terrasses del tram baix del riu.

08. 60 anys després de la Cova del Calvari (Amposta, Montsià). Revisió en curs i aportació de noves dades analítiques al Campaniforme del nord-est de la Península Ibèrica

Ignacio Soriano, Pablo Martínez, Matthieu Labaune, Florence Cattin, Camila Oliart (GRANEP-UdL-CIPAG-UB-UAB- ARTeHIS UMR 6298-uB)

La Cova del Calvari (Amposta, Montsià, Tarragona) constitueix un jaciment funerari únic corresponent al grup Campaniforme, format per “contexts tancats” relativament intactes (cinc tombes individuals i una col·lectiva). La seva excepcionalitat i el rellevant aixovar documentat (vasos decorats marítims tipus ZM-[H] i GZM, punyals de llengüeta de coure i botons piramidals de perforació en V) contrasta amb la parquedat de noves dades generades des del moment de la seva excavació l’any 1957. Aquesta situació ens ha empès a realitzar una revisió del jaciment i a endegar un conjunt de noves anàlisis arqueològiques (datació per C14, arqueometal·lúrgia, ADN antic).

09. Aportacions al coneixement arqueològic de Flix. Resultats de les prospeccions sistemàtiques al nord del Meandre

R. Alcàntara, R. Arnaiz (SAPPO-GRAMPO-UAB)

Presentem en aquest article els resultats de les intervencions arqueològiques de prospecció i excavació realitzades al terme municipal de Flix (Ribera d’Ebre) durant part dels mesos d’abril i setembre de 2015. La documentació de diverses àrees i punts d’expectativa arqueològica durant la primera intervenció va propiciar una segona actuació en tres àrees d’àmbits diferenciats amb l’objectiu de contrastar les dades recollides i les hipòtesis plantejades anteriorment.

10. Reflexió sobre l’estètica global, l’ús i la funcionalitat dels collars d’època neolítica de les terres de l’Ebre. Els elements d’adorn personal a l’Ebre. Una aproximació a la societat (neolític-bronze final)

Teresa Capella i Ariadna Reverté  (SAPPO-GRAMPO-UAB)

El present treball vol contribuir al coneixement dels ornaments d’època neolítica localitzats en els sepulcres de les terrasses del tram inferior del riu Ebre. En particular es centra en l’anàlisi dels collarets realitzats en material malacològic. L’estudi realitza l’anàlisi de la composició dels collarets i les característiques en relació al seu ús, funcionalitat i estètica. Les dades de longitud, pes, tècnica de fabricació, composició i formats dels materials permeten una visió innovadora que es vol apropar al “objecte” i a la seva funció social.

11. El patrimoni arqueològic al Museu de les Terres de l'Ebre

Maria del Mar Villalbí (Museu de les Terres de l'Ebre)

El Museu de les Terres de l’Ebre des del seu naixement ha estat compromès en el coneixement, preservació i difusió del patrimoni arqueològic de les Terres de l’Ebre. En aquest article explicarem el desplegament en infraestructures, mitjans, accions i activitats fet amb aquesta finalitat. Aquesta labor ha estat realitzada des de diferents àmbits sempre amb una voluntat decidida de participar en la conservació del patrimoni arqueològic i de retornar a la societat la inversió realitzada.

12. El fons arqueològic del Museu de Tortosa

Eva Castellanos Maduell (Museu de Tortosa)

El Museu de Tortosa, creat a principis del segle XX, va inaugurar, l'any 2012, la seva nova seu a l'edifici modernista de l'antic Escorxador. La col•lecció és molt heterogènia, tant pel que fa a les tipologies de materials com a les temàtiques i a les cronologies. Es compon d'elements de caràcter arqueològic, històric, etnològic i artístic, i s'hi inclouen materials que corresponen a una àmplia cronologia, des de la prehistòria fins al segle XXI.

El fons d'arqueologia és actualment dipositari de tot el material procedent de les excavacions realitzades al municipi de Tortosa. Tot i això, al llarg del temps el museu ha ingressat materials arqueològics de diferents municipis de les Terres de l'Ebre. En aquesta comunicació presentarem una breu descripció del fons arqueològic, donarem a conèixer l'organització de la sala de reserva així com les diferents mesures de conservació i les tasques de documentació que s'hi porten a terme. Finalment apuntarem alguns dels principals reptes de futur en relació al fons arqueològic del Museu de Tortosa.

13. La Gessera (Caseres, Terra Alta): recuperació, consolidació i museïtzació

Jordi Diloli, Ramon Ferré, Jordi Vilà, David Bea, Laura Bricio, Ivan Cots, Marc Prades, Helena Sardà, Elisa Guirao (GRESEPIA-URV)

L’assentament protohistòric de La Gessera, situat al terme de Caseres (Terra Alta), s’alça sobre un turó ubicat a la dreta del curs mitjà del riu Algars, afluent del Matarranya. Es tracta d’un petit espai fortificat, d’uns 200 m2 i datat entre els segles VI i III anE. L’excavació arqueològica duta a terme ara fa més de cent anys per l’Institut d’Estudis Catalans i el posterior abandonament del jaciment van provocar una alarmant degradació de l’espai que, per no desaparèixer completament, requeria una restauració urgent. En aquest sentit, el GRESEPIA dugué a terme l’estiu de 2014 una intervenció consistent en la seva re-excavació, consolidació i museïtzació.

14. L’establiment de Sant Miquel de Vinebre, la Ribera d’Ebre. De la recerca a la seva museïtzació. (1976-2016)

Margarida Genera i Monells (ICHN,DCGC)

Després de gairebé quatre decennis de recerques i altres accions de conservació, consolidació i neteja, realitzades en l’establiment de Sant Miquel de Vinebre, el desembre del proppassat any 2015 va finalitzar-hi una nova fase dels treballs de museïtzació previstos des d’anys enrere. A través d’aquesta comunicació mostrem a grans línies els criteris que s’han mantingut en l’execució del projecte, així com algunes reflexions sobre quins haurien de ser els objectius fonamentals d’una actuació d’aquesta naturalesa. Partim del convenciment que la presentació d’un espai patrimonial a la societat és una primera mostra de respecte a la ciutadania i que ha de culminar amb el foment i dinamització d’activitats que propiciïn reviure el passat en el propi jaciment, tot gaudint-ne i preservant. En el cas particular de Vinebre, paral·lelament a l’adequació dels vestigis arqueològics s’està duent a terme una intensa activitat orientada a la preparació de materials didàctics a partir d’objectes singulars trobats en el terme, per aplicar-los en les aules.

15. Ciència, difusió històrica, entreteniment i turisme “a marxes forçades”. El projecte VIA SCIPIONIS

José Miguel Gallego Cañamero, Eduard Ble Gimeno, Javier García Pérez, Alberto Pastor, Pau Valdès Matías (ARTIFEX-LA SVBVRA-UB)

El mes d’agost de l’any 2015 va tenir lloc la primera edició del projecte VIA SCIPIONIS, una proposta científic- cultural totalment innovadora a la Peninsula Ibèrica, l’objectiu principal de la qual és l’estudi de les legions romanes d’època de la Segona Guerra Púnica en marxa. Els municipis de L’Aldea i Amposta ocupen un punt clau doncs es troben a l’inici de la marxa experimental que va recórrer 480 km. en quinze dies, fins arribar a Cartagena, emulant l’episodi protagonitzat per Publi Corneli Escipió “l’Africà”, la primavera de l’any 209 a. C.

16. Intervenció de consolidació de les estructures muraries al jaciment  arqueològic del Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d’Ebre)

Aida Alarcos Ballart (ARTIFEX)

Es descriu la intervenció de consolidació sobre les restes arquitectòniques conservades al jaciment arqueològic “Barranc de Gàfols”, datat entre els segles VIII i VI aC. L’estat d’abandonament al que havia estat sotmès després de la intervenció arqueològica que el va documentar a principis dels anys 90 del segle passat havia provocat una greu alteració de les restes. La intervenció ha servit per protegir els elements originals amb una “capa de sacrifici” lligada amb morter de calç que mantindrà el parament original protegit. Tanmateix, no es tracta, ni molt menys, d’una intervenció definitiva doncs l’exposició a les inclemències naturals tornaran a deteriorar les estructures amb el temps.

17. La residència fortificada aïllada de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)

David Garcia i Rubert, Isabel Moreno Martínez, Laia Font Valentín, Marta Mateu Sagués, Carme Saorin Collado, Jorge Andrés Botero Besadalombana (GRAP-UB-MAC)

Sant Jaume és un assentament de la primera edat del ferro (650-575 ane) ubicat als darrers estreps meridionals de la serra de Montsià, a la comarca catalana del mateix nom. Ha estat objecte de treballs d’excavació per part del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1997 fins a l’actualitat. És interpretat com una residència fortificada aïllada, centre d’un cabdillatge denominat Complex Sant Jaume que inclouria també els nuclis de la Moleta del Remei (Alcanar), Ferradura (Ulldecona), Castell (Ulldecona) i Cogula (Ulldecona). En aquest article presentem una síntesi dels principals resultats assolits fins ara.

18. Desenvolupament d’una proposta d’estudi dels elements elaborats amb terra crua en contextos protohistòrics

El cas del jaciment de Sant Jaume (Alcanar, Montsià). Marta Mateu (GRAP-UB)

En aquest treball presentem una proposta metodològica d’estudi dels elements de terra crua en contextos protohistòrics i els primers resultats de la seva aplicació en el jaciment de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià). Aquest material, amb unes característiques i problemàtiques molt particulars, es troba actualment en curs d’estudi (Mateu 2010, Mateu et al. 2013, Garcia i Rubert et al. 2014) i se n’ha realitzat una tesi doctoral (Mateu 2015), centrada en l’anàlisi d’un nombrós conjunt mostral procedent de Sant Jaume. Aquesta metodologia compren diferents aproximacions analítiques, des d’una classificació tipològica i anàlisi morfo-sedimentària a un estudi micromorfològic.

19. L’assentament de la primera edat del ferro de la Ferradura (Ulldecona, Montsià)

David Garcia i Rubert, Isabel Moreno Martínez, Laia Font Valentín, Marta Mateu Sagués, Carme Saorin Collado, Jorge Andrés Botero Besadalombana (GRAP-UB-MAC)

La Ferradura és un assentament de la primera edat del ferro (650-575 ane) ubicat als darrers estreps meridionals de la serra de Montsià, a la comarca catalana del mateix nom. Fou objecte d’importants treballs d’excavació l’any 1972, de la mà de J. Maluquer de Motes. Des de l’any 2009 el Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) de la Universitat de Barcelona ha reprès els treballs. En aquest article presentem una síntesi dels principals resultats assolits fins ara.

20. Intervenció arqueològica d’urgència al jaciment dels Malladarets (Alfara de Carles, Baix Ebre)

Iñaki Moreno Expósito (ÀTICS)

La intervenció d’urgència realitzada durant el mes d’abril de 2014 al jaciment dels Malladarets, situat al terme municipal d’Alfara de Carles, queda ubicat a l’oest del cim del Penyaflor (514m. snm.) en un petit turó de planta allargada i superfície plana (272m. snm.) que domina el pas natural que forma el barranc de la Vall Cervera, el qual permet l’entrada al massís dels Ports des de la plana de Roquetes. .

Durant la intervenció es documentaren 15 vasos dipositats, in situ, dins una habitació que podria respondre a la funció de rebost. També es documentaren un seguit de murs disposats de manera ortogonal modelant un edifici. Els materials exhumats permeten establir una cronologia entorn l’Edat de Ferro I (650-500). Es tracta d’un període caracteritzat per l’inici i eclosió de les manifestacions urbanes preeminentment en llocs aturonats i de difícil accés.

21. Intervencions arqueològiques al jaciment protohistòric dels Tossals (Aldover, Baix Ebre)

Ramon Ferré, Ivan Cots, Jordi Diloli, Helena Sardà, Marc Prades, Laura Bricio, Jordi Vilà, David Bea (GRESEPIA-URV)

Durant l’any 2013 es va efectuar una intervenció al jaciment dels Tossals (Aldover, Baix Ebre), amb l’objectiu de delimitar l’espai arqueològic i datar el seu context, posant-lo en relació amb la resta d’assentaments protohistòrics coneguts al tram baix de la vall de l’Ebre. En vista dels resultats positius, l’any 2015 es va decidir continuar amb els treballs al lloc, realitzant-se tot un seguit de sondejos que han permès localitzar diverses estructures que, per la seva naturalesa i el material arqueològic associat, podrien enquadrar-se entre els segles VII i VI a.n.E.

22. Intervenció arqueològica d’urgència al jaciment de la necròpolis de les Esquarterades (Ulldecona, Montsià)

Miquel Gurrera Martí, Iñaki Moreno Expósito (ÀTICS)

La intervenció d’urgència realitzada durant el mes de maig de 2013 al jaciment de les Esquarterades, situat al terme municipal d’Ulldecona, ens ha revelat l’existència d’una necròpolis ibèrica. En una primera prospecció superficial dels camps, es detectaren diversos objectes metàl•lics relacionats amb l’aixovar funerari d’aquestes incineracions. L’excavació d’una d’aquestes tombes ens va aportar informació sobre el nivell arrasament de les incineracions, així com de la panòplia que podia acompanyar una tomba d’aquest tipus: dues puntes de llança, dos virolles, dos ganivets, una sivella de cinturó, una fíbula d’arc i dos fusaioles. La cronologia proposada és a l’entorn del segle VI-V ane.Aquesta necròpolis, situada a la plana de les foies d’Ulldecona, ha d’estar relacionada en el proper poblat de les Esquarterades documentat en un turó a 300m al nord de la necròpolis i a 218m snm, on es conserven estructures d’habitatge i part de la muralla del poblat.

23. Intervencions arqueològiques a la necròpolis ibèrica de les Esquarterades (Ulldecona,  Montsià). 2014-2015

Maria Carme Belarte, Jaume Noguera, David Garcia Rubert, Isabel Moreno (ICREA-ICAC-UB-GRAP-MAC)

La necròpolis d’Esquarterades va ser descoberta de manera fortuïta el 2013. Després d’un primer sondeig de verificació realitzat el mateix any per l’empresa Àtics, un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Museu d’Arqueologia de Catalunya han desenvolupat un projecte de recerca arqueològica, amb dues campanyes d’excavació en els anys 2014 i 2015. .

Els treballs d’excavació han documentat les restes d’una necròpolis ibèrica del segle V o inicis del IV aC, amb una vintena de sepultures formades per urnes de ceràmica a torn o a mà, cobertes amb tapadora de ceràmica i dipositades en fosses segellades amb una llosa de pedra. Algunes d’aquestes urnes estaven molt malmeses, mentre que d’altres es conserven pràcticament intactes. Els aixovars funeraris estan formats per elements de bronze dipositats dins les urnes, fonamentalment d’ornamentació personal, mentre a l’exterior apareixen objectes de ferro, sobretot peces d’armament. Actualment s’està realitzant els treballs de laboratori (micro-excavació de les urnes, consolidació i estudi dels materials arqueològics) i properament es realitzarà l’estudi antropològic de les restes òssies.

24. La necròpolis ibèrica de Mianes (Santa Bàrbara, Montsià)

Noves aportacions i estudi de conjunt. Manel Pagà Fornós (UAB)

En aquest article realitzem una revisió de la documentació i dels materials arqueològics existents de la necròpolis ibèrica de Mianes (Santa Bàrbara) mitjançant l’aportació de nova informació i materials inèdits facilitats per Salvador Pagà, membre del Grup Arqueològic d’Amposta en el període d’intervenció al jaciment durant la dècada del 1970. D’aquesta manera, posem en constància la presència ibèrica al tram final del riu Ebre i identifiquem l’evolució de la necròpolis tenint en compte els diferents aspectes culturals, socials i econòmics que la caracteritzen a partir de la ceràmica, els aixovars, les armes i el ritual funerari.

30. Guerra i conflicte en el curs inferior de l’Ebre en època romanorepublicana: les intervencions arqueològiques a la Palma, el Castellet de Banyoles i les Aixalelles

Jaume Noguera,  Eduard Ble, Pau Valdés (UB)

Es presenten els resultats científics obtinguts en tres jaciments que formen part del projecte de recerca sobre l’estudi de les evidències arqueològiques relacionades amb activitats bèl.liques durant època romana republicana en el curs inferior del riu Ebre. A banda de la identificació d’indicis clars d’ocupació durant la Segona Guerra Púnica o la Guerra Sertoriana, es detallen els diferents mètodes i tècniques utilitzats per recuperar-los, així com els seus avantatges i inconvenients. Finalment, es defensa la prospecció sistemàtica d’aquests tipus de jaciments, sense estructures constructives conservades o identificables, com a mètode eficaç per a la seva anàlisi i comprensió.

31. Projecte Ager Dertosanus

José Ignacio Fiz Fernández, Antoni Cartes Reverté (URV-ICAC-Museu de les Terres de l’Ebre)

Es presenten els resultats dels 4 anys de campanyes de prospecció arqueològica duta a terme en el marc del projecte Ager Dertosanus a la comarca del Montsià. Aquestes prospeccions van permetre la revisió de diversos jaciments, la situació d’altres coneguts per referències i la localització de nous assentaments.

32. Ocupació de la vil·la romana de la Carrova (Amposta, Montsià) a través de l’estudi del conjunt numismàtic

Judit Ralda Subirats (ICAC)

La present investigació es centra en l’estudi del conjunt numismàtic trobat a la zona de la Carrova (Amposta, Montsià), on hi ha indicis arqueològics d’un vil•la romana. Juntament amb altres estudis de materials ceràmics s’han elaborat hipòtesis sobre l’ocupació de la vil•la, des de l’ibèric-tardà o època romano- republicana fins l’època romana baiximperial, i del seu paper dins del teixit comercial del món romà.

33. Intervencions arqueològiques a l’espai urbà dels carrer Sant Felip Neri i de la Mercè (Tortosa, Baix Ebre)

Ramon Ferré Anguix, Sergi Navarro Just (GRESEPIA-URV)

En els anys 2008 i 2009 el GRESEPIA va efectuar una intervenció arqueològica al carrer Sant Felip Neri, de Tortosa. Aquest estudi va deixar al descobert un espai urbà situat en vessant que ha experimentat diverses reformes al llarg dels segles. L’aspecte més notable és potser la troballa de les restes d’un edifici romà de cronologia augustal que és habitat fins a l’entorn de l’any 200 d.n.E., però també cal destacar la urbanització terrassada d’època andalusina, i les profundes reformes dutes a terme en època moderna, entre les quals destaca la construcció d’un complex de voltes subterrànies.

34. Intervenció arqueològica a l’Hospitalitat de Lourdes (Tortosa, Baix Ebre)

Ramon Ferré Anguix (GRESEPIA-URV)

Entre els anys 2012 i 2013 el GRESEPIA va portar a terme una intervenció arqueològica a la planta baixa de l’Hospitalitat de Lourdes (Tortosa, Baix Ebre), just al costat del Palau Episcopal. Aquests treballs van permetre conèixer una llarga seqüència estratigràfica que s’estén des de l’Alt Imperi fins gairebé els nostres dies. L’element més destacat de l’excavació va ser, però, el podi d’un edifici públic romà del segle I d.n.E., probablement un temple.

35. El poblament rural del Baix Ebre i Montsià entre l’Antiguitat Tardana i el Feudalisme. Prospeccions arqueològiques a les Terres de l'Ebre entre els anys 2010 i 2011

Ramon Martí Castelló, Joan Negre Pérez (UAB)

Aquesta aportació sintetitza els principals resultats assolits durant l’execució d’un projecte específic de prospeccions arqueològiques realitzades a les Terres de l’Ebre durant els anys 2010 i 2011. Més enllà de la identificació de jaciments inèdits, el treball de camp i el buidatge sistemàtic dels fons arqueològics dipositats als museus d’aquest territori ens permeten ara presentar les principals transformacions observades als models d’ocupació. Tanmateix, també detallem la metodologia emprada en prospecció, així com els resultats més destacables en l’aplicació de factors de discriminació durant el procés de mostreig.

36. Espais agraris, assentaments andalusins i la ciutat de Tortosa (Baix Ebre)

Helena Kirchner, Antoni Virgili, Josep Marfull, Núria Pacheco, Manel Pica, Montserrat Rovira (ARAEM-UAB)

La distribució dels assentaments rurals andalusins al Baix Ebre, a l’entorn de Madîna Ṭurṭûša (Tortosa), així com el desenvolupament de la ciutat estan estretament vinculats a la creació d’espais de cultiu en els marges del riu. Els llocs d’habitació ocupen petits pujols o se situen en la terrassa fluvial, preferentment en els esperons que forma aquesta a la desembocadura dels torrents de muntanya i a la vora dels espais de cultiu. Aquests es caracteritzen per ocupar les zones de deposició de sediments fluvials o dels torrents on, eventualment s’utilitzaven pous i sínies per regar, o bé s’hi van realitzar operacions de drenatge.

37. Intervenció arqueològica al carrer Montcada (Tortosa, Baix Ebre)

Jordi Diloli, Jordi Vilà, David Bea, Aleix Gonzàlez, Helena Kirchner (GRESEPIA-URV-UAB)

Els treballs arqueològics efectuats al carrer Montcada entre els anys 2006 i 2010 han permès treure a la llum una seqüència històrica i arqueològica força dinàmica sobre l’esdevenir de la ciutat de Tortosa, amb una continuació estructural constituïda, des d’època més moderna a més antiga, per la construcció de l’Institut d’Ensenyament Secundari, el conjunt conventual jesuïta (segle XVIII), el moment baix medieval amb els grans edificis senyorials (segles XIV-XVII), l’estructuració urbana cristiana posterior a la conquesta, part de la ciutat andalusina, concretament un raval extramurs (segles XI i XII) i, finalment, les restes d’una necròpolis romana baix-imperial de la ciutat de Dertosa.

38. Seguiment arqueològic i intervenció al Carrer Major d’Amposta

Antoni J. Cartes Reverté (Museu de les Terres de l’Ebre)

Es presenten els resultats de la intervenció duta a terme a les darreries del 2014 en el marc de les obres de reordenació urbana del carrer Major i la Plaça d’Espanya. En el desenvolupament d’aquests treballs, es van localitzar restes de diferents períodes històrics, entre les que destaques les corresponents a l’Ibèric Final i a la Baixa Edat Mitjana i Moderna tòrica i arqueològica força dinàmica sobre l’esdevenir de la ciutat de Tortosa, amb una continuació estructural constituïda, des d’època més moderna a més antiga, per la construcció de l’Institut d’Ensenyament Secundari, el conjunt conventual jesuïta (segle XVIII), el moment baix medieval amb els grans edificis senyorials (segles XIV-XVII), l’estructuració urbana cristiana posterior a la conquesta, part de la ciutat andalusina, concretament un raval extramurs (segles XI i XII) i, finalment, les restes d’una necròpolis romana baix-imperial de la ciutat de Dertosa.

39. Intervenció arqueològica d’urgència a la Clapissa. Partida dels Masets de Godall (Godall, Montsià)

Francesc X. Florensa Puchol, Miquel Gurrera Martí, Iñaki Moreno Expósito (ÀTICS)

La intervenció d’urgència realitzada durant el mes d’octubre de 2013 al jaciment de la Clapissa, dins la partida dels Masets al terme municipal del Godall, ens ha revelat l’existència d’un enterrament seguit el ritual islàmic i l’aparició d’altres restes òssies, molt arrasades, que es podrien relacionar amb una necròpolis rural. La nul·la presència de material associat a la tomba no ens ha permès establir una cronologia fiable. .

Cal destacar també la documentació d’uns elements petris cilíndrics, tallats de forma trapezoïdal reaprofitats en els marges de pedra seca que envoltaven la tomba.

40. Castell de Miravet. Síntesi de les intervencions arqueològiques

Pere Lluis Artigues i Conesa, Inma Mesas Torronteras (CODEX)

En aquest article s’exposa de manera sintetitzadora a la vegada que integradora, els resultats de les intervencions arqueològiques realitzades a les últimes dècades al castell de Miravet. Aquestes actuacions, ens ham permès traçar l’evolució ocupacional del turó des de època ibèrica fins al segle XX, sempre amb caràcter militar i condicionat per la òptima situació geoestratègica. odall, ens ha revelat l’existència d’un enterrament seguit el ritual islàmic i l’aparició d’altres restes òssies, molt arrasades, que es podrien relacionar amb una necròpolis rural. La nul·la presència de material associat a la tomba no ens ha permès establir una cronologia fiable.

41. Intervencions arqueològiques al Mas de Xalamera (Benifallet, Baix Ebre)

Judit Ciurana i Prast (ÀPEX)

La intervenció al mas de Xalamera (Benifallet) consistí en l’anàlisi estratigràfic dels alçats de la planta baixa de l’edifici així com l’excavació manual de set sondejos a l’interior de l’edifici així com 1 sondeig a l’exterior. Es verificà la presència del nivell geològic en cotes molt altes i la quasi inexistència de seqüència estratigràfica i materials arqueològics associats. En el sondeig 3 es documentaren les restes de dos murs en el subsòl del pati del mas i en el sondeig 1, les restes d’una petita cisterna d’època contemporània. Així mateix s’han realitzat un total de 28 cales paramentals en diverses parets del mas per tal d’apreciar-ne la tècnica constructiva i les relacions estratigràfiques entre elle que han permès recuperar l’evolució arquitectònica del mas de Xalamera, que s’iniciaria amb les restes d’una torre medieval (segle XII-XIII) i finalitzaria amb la construcció de varies estructures dedicades a la producció de l’oli i a la cria de bestiar (segles XVI-XIX).

42. Estudi de les torres medievals del Baix Ebre: la Torre del Prior i la Torre d’en Corder (Tortosa,Baix Ebre)

Ariadna Closa Ribera, Helena Kirchner i Antoni Virgili  (UAB)

La historiografia tradicional ha caracteritzat les torres de l’Ebre com punts estratègics defensius dels atacs enemics. No obstant, mitjançant l’estudi de la documentació accessible, l’arqueologia de l’arquitectura, i la recerca de paral•lels arquitectònics a les dues torres estudiades, s’ha arribat a unes conclusions diferents. La Torre del Prior estava en el lloc anomenat Bercat, mentre que la Torre del Corder es trobava a Labar. Ambdues torres formaven part d’assentaments agrícoles, i l’aparell actual hauria estat construït al S.XIV o posteriorment.

43. Primers resultats de la intervenció arqueològica al Castell d’Ascó (Ribera d’Ebre)

Josep Maria Vila i Carabasa (UAB)

Durant els anys 2014 i 2015 s’han dut a terme dues campanyes d’excavació arqueològica al Castell d’Ascó (Ribera d’Ebre) en el marc del procés de recuperació d’aquest element patrimonial que ha endegat l’ajuntament de la població. Aquests treballs han permès excavar la totalitat del perímetre de la primitiva torre del castell, de possible filiació islàmica i també una sèrie de dependències situades al voltant d’aquesta i que s’han de relacionar amb el castell medieval. Es tracta de dues cisternes, un cup de vi, segurament d’època moderna i part del camí d’accés al recinte superior del castell, del que s’ha conservat un tram del paviment de còdols.

44. Intervencions arqueològiques a les muralles de Flix (Ribera d’Ebre, Terres de l’Ebre), 2009 – 2016. Resultats preliminars

Frederic Cervelló Rodes (ÀPEX)

La posició estratègica de Flix va convertir la vila i el seu castell en una plaça forta des d’antic. Fins fa poc, només coneixíem la fortalesa i les seves muralles per la cartografia militar i per les restes aïllades de murs que es conservaven en distintes zones del poble, destacant les romanalles del castell vell i el traçat de part de la muralla al parc de Les Casetes. Els treballs de recuperació de les façanes fluvials de Flix (2009) van posar al descobert un seguit d’elements de les defenses medievals i modernes de la vila. Aquesta troballa va marcar l’inici d’un projecte de recuperació de les muralles de Flix que ha anat acompanyat recentment per dues noves intervencions arqueològiques efectuades al parc de les Casetes. Aquests treballs ens han permès ampliar el coneixement que teníem d’aquests elements defensius. En aquest article els hi presentem els resultats preliminars.

45. El molí de Granyena (Vilalba dels Arcs, Terra Alta)

Joan Ramon Renyer Flix

El control arqueològic que es va dur a terme amb motiu de les obres de restauració i consolidació del molí d'oli de Premsa de Biga i Lliura del S.XIX de Granyena, juntament amb una recerca de documentació antiga, va permetre realitzar una cronologia aproximada, de quina podria haver estat la utilitat del molí en els seus inicis fins a l'actualitat it d’elements de les defenses medievals i modernes de la vila. Aquesta troballa va marcar l’inici d’un projecte de recuperació de les muralles de Flix que ha anat acompanyat recentment per dues noves intervencions arqueològiques efectuades al parc de les Casetes. Aquests treballs ens han permès ampliar el coneixement que teníem d’aquests elements defensius. En aquest article els hi presentem els resultats preliminars.